El cas és que porte ja un parell de mesos rodant per tot el territori a compte de la presentació d’un llibre sobre canvi climàtic (no es preocupen: les emissions estan compensades). I no puc evitar pensar que faig un paper que, en realitat, hauria de fer l’administració autonòmica, per molt que gaudisca xarrant i molt estimulant que em resulte escoltar a centenars de persones sobre les seues percepcions al voltant del gran repte que tenim per davant.

Moltes d’elles se m’acosten i em diuen que mai havien sentit una paraula d’açò, que no saben com els afectarà, que per què els ha d’importar si “és açò de l’ós polar” o que –la que més em dol- són professors i no tenen materials, que els agradaria fer alguna cosa, però no saben què. A voltes és frustrant, no els vaig a enganyar. I ho és fonamentalment perquè un programa de converses climàtiques, d’alfabetització climàtica de la nostra societat, és barat i tremendament necessari.

Els pose un exemple: tres de cada quatre lectors d’aquest article pensen que el forat de la capa d’ozó està directament relacionat amb el canvi climàtic. I saben què? Que no tenen res a veure. Un altre exemple: sabia vostè que més del 97% dels científics que treballen en el clima estan d’acord en què vivim ja en un canvi climàtic provocat pels éssers humans? No, no hi ha debat (ni tan sols encara que li’l mostren en televisió), i l’única incertesa és fins a on arribara la mutació del clima, no si es produirà. I d’acord amb estudis recents, els qui coneixen l’altíssim consens científic són molt més proclius a actuar enfront del canvi climàtic. Un coneixement accessible és sinònim d’acció i presa eficient de decisions.

Vivim a la vora d’un col·lapse de conseqüències inimaginables, més encara en el cas valencià (expliquen-me quin turisme hi haurà sense platges i amb ones de calor més freqüents, intenses i llargues, o què conrearem en un territori que pateix la sequera i perd sòl fèrtil a la carrera), i no obstant açò no parlem d’açò, quan és el que més afectarà a les nostres vides en amb prou faenes uns anys. L’escalfament global no va de gels llunyans, sinó dels paisatges de la nostra memòria i del nostre futur com a país i societat.

Andreu Escrivà