Les comarques de València suposen una superfície de 1.080.800 hectàrees (Institut Nacional d’Estadística, 2017), de les quals més de 570.000 són forestals (GVA, 2017). És a dir, som un territori forestal en un 53%. Respecte al règim de la propietat, a València, la majoria de la superfície és pública (56%). Doncs bé, solament 65.874,76 hectàrees (un 11,56%) del total tenen elaborat un pla d’ordenació (l’equivalent al PGOU en àmbit urbà. Font: GVA, 2017). Malauradament, no és possible concretar el nivell d’execució d’eixos plans, però podem concloure que la major part del territori forestal de València “està desordenat”. I això explica moltes coses.

Respecte de la prevenció d’incendis a escala local solament 29 municipis (d’un total de 266 a València – 10,9%) té aprovat el seu preceptiu Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals fet. I un detall: tindre un pla aprovat, administrativament, no implica ni prevenció efectiva ni gestió. De fet la major part dels plans se fan, i no s’executen. A algú se li passa pel cap fer un PGOU i no dotar-lo pressupostàriament? O incomplir-lo? O no revisar-lo per anar adaptant-lo a les necessitats del desenvolupament del municipi? Òbviament, no.

A banda del fet (important) que els municipis que no tenen un Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals estan incomplint la normativa vigent, és fonamental entendre que davant el Canvi Climàtic la manca de gestió agroforestal suposa una irresponsabilitat col·lectiva que no ens hauríem de permetre. Si als fets exposats (manca de planificació i de inversió, Canvi Climàtic…) se’ls afegeix l’abandonament del món rural i molts espais agroforestal (camps de conreu que abans no cremaven i ara cremen, per exemple), tenim un panorama al que cal parar atenció de forma urgent.

Segons dades de la Generalitat Valenciana les comarques de València patiren un total de 1.838 incendis que cremaren 57.546,82 hectàrees en el període 2006 – 2016. Solament 381 dels focs (20,72%) foren per causes naturals (raig), i de 64 no s’ha pogut determinar la causa. La resta tingueren origen accidental, negligent, o intencionat. D’eixos 1.838 incendis solament 10 (el 0,54%) cremaren 54.244,13 de les hectàrees. Això vol dir que en el 99,46% dels casos els equips d’extinció apaguen el foc abans de cremar 500 hectàrees (el que coneixem com Gran Incendi Forestal o G.I.F.). Entre 2006 i 2016, 10 incendis han cremat el 94,26% de la superfície afectada. Eixos megaincendis arriben a ser-ho bàsicament per dos motius: l’acumulació de vegetació (combustible) als terrenys forestals i les condicions meteorològiques. En poc més de 40 anys l’abandonament de les muntanyes (ramaderia intensiva en lloc d’extensiva, gasoil en lloc de llenya per a calefacció…) ha generat que la vegetació seca disponible per cremar es duplique.

El territori és un element dinàmic que pot modelar-se amb treball i inversió. El Canvi Climàtic ens durà nous paisatges. Però a nosaltres, ens cal adaptar-nos a conviure amb el foc. Açò vol dir gestionar els espais agroforestal, crear mosaics i obrir les masses forestals. I si continuem apostant-ho tot bàsicament a l’extinció, a fons perdut, no solucionarem el problema. Cal invertir en el verd, per no gastar en el negre. Si seguim amb les polítiques actuals estem garantint la desertificació en unes dècades. L’extinció d’incendis forestals és la resposta (reactiva) que donem com a societat. Però no és la solució. La solució al problema dels incendis forestals passa per la gestió forestal i la prevenció efectiva, una resposta amb fets abans del foc (proactiva), i no solament amb paraules.

Què poden fer a escala local? Molt fàcil. Si no el tenen, redacten el Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals. Si el tenen, aporten la dotació pressupostària per al seu desenvolupament. Generaran llocs de treball, economia d’escala i prevenció d’incendis. Gestionar és previndre. Invertir, en lloc de tindre que gastar en extinció. El nom “Xarxa de Municipis Valencians cap a la sostenibilitat” és engrescador. Però a l’hora preocupant. Si ens cal esta xarxa és perquè, evidentment, no som sostenibles. I una bona mostra és la nostra situació agroforestal. Les situacions insostenibles, per definició, acaben caient. Cal planificar, ordenar i invertir en els terrenys forestals. Ens hi va el clima, l’economia, el paisatge i la qualitat de vida. De vostès, gestors/es municipals, provincials i autonòmics, depèn en una part important avançar en este sentit cap a la sostenibilitat agroforestal valenciana. Poden ser part de la solució, o part del problema. Vostès trien.

Ferran Dalmau
Enginyer forestal – Medi XXI GSA